Que si, que tenim que anar en peus de plom, que mai saps el que pot passar quan actues d'una manera determinada que no saps com poden acabar les coses si et poden fer mal o bé en la teua vida. Però hi ha que saber-se dur per les situacions i per els moments, per moments hi ha que actuar sense pensar en les conseqüències peque sense aquests xicotets moments de locura la vida seria una pèrdua de temps.
Pense que si no ens llançem algunes vegades mai sabrem el que haguera passat si no ho haguérem fet, que la vida esta per a aixó per a cometre errors i no tornar-los a cometre, per a poder aprendre d'ells.
Quan una persona comet un error a la seua vida madura com a persona, però es per que ha vuigut experimentar i gràcies a aixó sap que aixi no es fan les coses, que haguera tingut que actuar d'altra manera, però si de de debò vol aconseguir el seu objectiu tornara a intentar-ho fins a aconseguir-ho, coste el que li coste. També hi ha que saber ser pacient amb les coses ja que algunes venen de sobte, però d'altres hi ha que saber com i quan buscar-les.
Llançar-se es l'única opció per saber i provar, per poder aconseguir el que volem. Arriesgar-se en la vida i no marejar-se el cap en que diran, pensaran o faran i/o farien els altres, ja que la teua vida no es del món sino sols teua tu eres la persona que decideix com viure-la, els altres importen en les teues decisions, es clar, però al fi i al cap eres tu la que te la última paraula.
http://www.youtube.com/watch?v=aXirBoNIdCo
